Reclamem locals dignes on realitzar la nostra tasca educativa
L’any 2020 els esplais Matinada-Pòrtics i Espurna de Gràcia vam iniciar la campanya No tenim local per visibilitzar una situació que encara avui ens afecta: la manca d’un espai digne i estable on desenvolupar la nostra tasca educativa.
Fa més d’una dècada que els dos esplais convivim amb una gran precarietat d’espais. El 2014, l’Esplai Matinada-Pòrtics i l’Espurna de Gràcia entràvem conjuntament als baixos del carrer Jaén nº7 mentre se’ns buscava un espai definitiu. El Matinada-Pòrtics portava temps sense un local on poder desenvolupar la seva tasca, fet que els havia empès a utilitzar únicament els carrers i places del barri, una situació molt precària per a qualsevol entitat.
L’Espurna de Gràcia, després d’haver estat a l’Espai Jove la Fontana ,un espai públic que havia d’exercir com a local però que finalment va ser cedit a altres entitats, també havia hagut de recórrer a la via pública per continuar amb la seva activitat.
Des del moment que vam entrar al local del carrer Jaén vam denunciar reiteradament que no reunia les condicions adequades. Era un espai compartit entre els dos esplais i insuficient per desenvolupar tota l’activitat setmanal que implica el projecte educatiu: no només els dissabtes amb els infants, sinó també les reunions de monitores, la preparació d’activitats, la gestió del material i les trobades de l’assemblea.
A més, durant tots aquests anys vam seguir sense notícies d’aquell local definitiu que l’Ajuntament havia garantit.
Finalment, a meitat del curs 2019-2020 se’ns va informar que no es renovaria el contracte de lloguer firmat entre les Carmelites, les monges a càrrec de la gestió de l’espai, l’Ajuntament i els dos esplais. Després de diversos ajornaments, el 31 d’agost de 2020 vam haver d’abandonar el local.
Des d’aleshores, cap espai municipal del barri ens ha estat assignat com a alternativa estable. L’única opció que se’ns va oferir en aquell moment va ser el Casal Popular Tres Lliris, un espai autogestionat per joves del barri del qual moltes de nosaltres ja formem part. Tot i que ens va permetre guardar part del material, no és ni ha de ser un local d’esplai, ja que es tracta d’un projecte independent amb la seva pròpia activitat.
La tasca que realitzem com a esplais la considerem vital per a les generacions d’infants i joves del barri. Treballem per una educació en el lleure, no formal, laica i inclusiva, que no discrimini per raons de gènere, estatus social o procedència. Les nostres assemblees sumen més de 50 monitores i acompanyen més de 200 famílies que confien en aquest projecte educatiu.
No tenir un local propi i estable dificulta enormement aquesta tasca. El local no és només un lloc on guardar material: és l’espai on ens reunim diverses vegades per setmana, on preparem les activitats dels dissabtes, campaments i excursions; on valorem la feina feta i on cuidem l’assemblea. És, en definitiva, el punt de trobada i el nexe de les relacions humanes que fan possible l’esplai.
La nostra situació tampoc és un cas aïllat. Des de fa anys, esplais i caus de Barcelona pateixen una manca crònica d’espais i un reconeixement institucional insuficient cap a la tasca educativa i comunitària que desenvolupen.
Després de cinc anys sense local propi, l’any 2025 se’ns va cedir provisionalment l’antic rebost d’aliments del barri: una única sala amb lavabo que compartim entre l’Espurna de Gràcia i el Matinada-Pòrtics. Aquest espai ens permet, amb moltes limitacions, guardar material i reunir-nos puntualment, però no respon ni de lluny a les necessitats reals de dues entitats educatives que mobilitzen centenars d’infants, famílies i monitores.
La situació actual continua sent precària i insostenible. No podem continuar desenvolupant un projecte educatiu tan ampli en un espai tan reduït i provisional.
Per això mantenim viva la reivindicació que vam iniciar el 2020: necessitem un local digne, estable i adequat per poder continuar fent esplai al barri de la Vila de Gràcia.
Per no tornar a viure aquesta situació, a Barcelona ni enlloc:
cap esplai ni cau sense local.